Portes Obertes ESO
17 febrer, 2022De plataforma petrolífera a parc temàtic
24 febrer, 2022Va ser el testicle de Hitler el causant de la Segona Guerra Mundial? Analitzem el concepte de masculinitat, els seus orígens i conseqüències.
Per: Ainhoa Lapera, Laura Pisa, Nicole Proussel, Lara Romero i Irune Vela
Una de les principals causes de la Segona Guerra Mundial va ser els opressius acords del Tractat de Versalles a partir del qual, figures com la de Hitler van aprofitar la humiliació cap a la població alemanya per mobilitzar masses.
Hi ha fonts que han afirmat que Hitler va perdre un testicle a la batalla del Somme, durant la Primera Guerra Mundial. Entenem doncs, que hi ha un component d’ànims de venjança tot i que aquesta assumpció no s’ha pogut demostrar. Allò que sabem segur és que Hitler patia de criptorquidia, anormalitat que consisteix en la no descendència d’un o ambdós testicles. De primeres, sembla no tenir res a veure amb la segona gran guerra, i fins i tot innecessari per a l’estudi de Hitler com a personatge històric. Però no és així. És més, podem relacionar-ho amb qüestions d’actualitat, com ara el feminisme i la concepció de la masculinitat.
Com va afectar la manca d’un testicle a la vida interpersonal i intrapersonal del dictador més conegut de tots els temps? I com ho relacionem amb els estereotips de gènere i virilitat que encara estan presents avui en dia? Comencem amb les arrels d’aquest conflicte que ha perdurat per anys.
Parlem de feminisme, el moviment que defensa els drets i llibertats de la dona en base a la igualtat de gèneres. Aquest moviment també té les seves accions en l’estudi de la Història, i no només parlant de figures femenines que han estat silenciades, sinó també atacant d’arrel a l’estructura patriarcal i provocant l’esquerdament total del sistema establert. El feminisme vol desmantellar la masculinitat en totes les seves formes, però, tot i que això suposava en certa manera l’alliberament de l’home com un ideal, aquest continuava veient-se amenaçat.
Fem uns passos enrere per conèixer l’origen d’aquests motlles masculins i així entendre la qüestió que ens concerneix.
Definim com a masculinitat el conjunt d’atributs i característiques que relacionem amb els homes. Per entendre-ho ens remuntem a l’antiga Grècia i al concepte d’homenia, l’essència d’allò que els fa “homes”. Només cal mirar als déus i herois que idolatraven, uns homes valents, luxuriosos i amos de sí mateixos. Participaven en gestes èpiques, on utilitzaven tant l’enginy com la força. Eren homes de guerra, violents i capaços de dirigir i protegir els altres. L’Edat Mitjana occidental continua en aquesta línia: l’home d’honor, afalagat per tothom, és el cavaller, l’home de guerra amb espasa i escut. Al Renaixement el concepte no canvia gaire: l’home armat té honor i el defensa, a més de tenir unes tasques i propòsit a complir. Observem que a l’Edat Contemporània la figura d’home que s’espera és un home que lluiti, valent i sense temor al desconegut, que causa dolor, però que també és capaç de suportar-lo. Ha de buscar l’èxit, el poder i la riquesa.
Amb aquestes característiques que s’han esmentat, podem establir un origen als estereotips masculins més comuns 1. Tenim l’home militar, valent defensor de la pàtria i l’honor, però destructor d’altres; el torero, que s’enfronta a bèsties i la mort; l’home esportista, que valora l’esforç i la força per sobre de tot; l’home de la llar, el pare casat i exemplar cap de família; i, per últim, l’executiu, un home modern exitós considerat l’heroi de la classe mitjana, que destaca per la seva intel·ligència envers l’economia.
Ens podem preguntar, i si la pressió per complir els ideals masculins va afectar al desenvolupament psicològic dels grans dictadors?
Un exemple és Stalin, el dictador rus, va rebre els abusos físics del seu pare des de ben petit i, a més a més, tenia una debilitat física, agreujada per dos atropellaments que va patir. El no complir l’ideal de l’home fort pot ser la causa dels estralls en la seva masculinitat, també afectada per l’absència d’una figura paterna protectora 2.
Per una altra banda, a Napoleó Bonaparte també se’l relacionava amb la criptorquídia, tot i que no existeixen evidències científiques. De fet, un dels metges que intervingueren a la seva autopsia va descriure els seus testicles com diminuts i el seu penis com un cordó de sabata maltractat 3.
Si parlem de Francisco Franco, el dictador espanyol, va viure una dura infancia, ja que va patir l’abandonament del seu pare i s’avergonyia d’ell mateix per la seva fragilitat, de fet, la seva mare li deia cerillita a causa de la seva condició física. També hi ha fonts que han afirmat que el personatge sofria de monorquidia, l’origen de la qual es remuntava a la seva participació en la Guerra d’Àfrica 4.
Al principi fèiem esment de l’Adolf Hitler i per què el seu personatge ha causat tanta curiositat. Enfermetats, addiccions i una infantesa complicada envolten a la seva persona. Gràcies a les seves biografies coneixem que tenia una obsessió amb la seva mare i el seu pare el maltractava físicament. Degut a la consanguinitat de la seva família va patir problemes de salut i singularitats físiques innates, entre elles la criptorquidia un fet que desmentia que l’hagués perdut a la batalla de la Somme. Els soldats britànics van fer burla de la seva anomalia durant la Segona Guerra Mundial, dedicant-li una cançó anomenada “Hitler has only got one ball” 5. Tanmateix, els seus problemes de salut van empitjorar durant la Segona Guerra Mundial, cosa que el va portar al consum de medicaments i drogues com la cocaïna, que li van causar la reducció del desig sexual, una qüestió que va intentar solucionar amb la ingesta de semen de toro i d’altres animals mascles 6. En general, les fonts ens han evidenciat moltes peculiaritats en l’àmbit psicològic i sexual, tenia unes preferencias gens convencionals.
Per concloure constatem que la masculinitat, un ideal nociu que es remunta als antics grecs i va marcar a importants personatges històrics, encara continua palpitant en la societat actual. El feminisme fa molts esforços per erradicar aquestes pautes que estableixen com ser un home. Actualment estem vivint molt a poc a poc un alliberament dels estereotips en qüestions de gènere, però els homes encara són ridiculitzats si no compleixen els estàndards masculins o bé són més propers als ideals de la feminitat. Des de ben joves, se’ls encoratja a ser forts, a liderar, allunyant-se de tot allò socialment considerat femení. Més endavant, són ells mateixos els que en base a aquests ensenyaments discrimen a aquell company que busca més enllà del camí pautat.
MItjançant la història s’observa que la perpetuació d’aquests ideals és extremadament perjudicial. El reconeixement d’aquests comportaments és el primer pas per aconseguir l’objectiu feminista d’erradicar-lo i assegurar-nos així un futur més equitatiu i lliure de prejudicis que permetrà la reinterpretació i llibertat en l’expressió de gènere.
1Gómez Arango, M. (2017). Hombre, masculinidad y crisis de la masculinidad en la revista Cromos. 1950-1970. Recuperat de <https://repository.eafit.edu.co/bitstream/handle/10784/12936/MarilynMildred_GomezArango_2018.pdf;jsessionid=0B5FE21315A0B09CCBBE09C84B0F6A56?sequence=2>
2Herrero, F. J. (2019). Cuando los tiranos del siglo XX iban en pantalones cortos. El País. Recuperado de < https://elpais.com/cultura/2019/11/12/actualidad/1573564849_568353.html>
3Benito, C (2020). ¿Cuántos testículos sumaban entre Hitler, Napoleón, Mao y Franco? Recuperat de: <https://www.elnortedecastilla.es/vivir/salud/cuantos-testiculos-sumaban-20200927151929-ntrc.html >
4Zabala, J. M. (2015). Franco con franqueza: Anecdotario privado del personaje más público. Plaza-jane. Madrid.
5Youtube (2009). Steve Buscemi – Hitler has only got one ball. Recuperado de: <https://www.youtube.com/watch?v=VPeM0BGGt80>
6Prats, M. (2021). Tenía solo un testítculo, tomaba semen de toro y otros secretos sexuales de Hitler. Recuperado de: <https://www.huffingtonpost.es/entry/secretos-sexuales-adolf-hitler_es_6058b327c5b66a80f4e9662f>
