Perduts per la vida

Ariadna Remón, Joaquín Millán, Annabel Caelles – 1r Batxillerat Internacional

Nosaltres, quan pensem en laberints, acostumem a imaginar un tros de paper amb una mena de graella al voltant de la qual es troba la xarxa de camins, de la que hem d’anar d’una sortida a una entrada, o a l’inrevés. Però imaginar-los en un pla per a poder-los recórrer amb un llapis o el mateix fet de considerar-lo un joc és una visió molt moderna d’aquest concepte.

Ja a l’antiguitat existien, però es tractaven una barrera de protecció perquè ningú no pogués entrar ni sortir d’un lloc amb facilitat. Un cas que ha passat a la història és el mite del Minotaure. En aquest cas, el laberint de l’illa de Creta fou construït per Dèdal segons encàrrec del rei de l’illa, Minos, per a tancar la bèstia homònima, mig home, mig bou. A partir de llavors, cada any catorze joves atenencs acabaven dins del laberint com un sacrifici per a la fera, fins que Teseu va aconseguir entrar amb un cabdell de fil, regal d’Ariadna, que deixava anar resseguint el seu camí, cosa que li va permetre, un cop mort el Minotaure, escapar del laberint.

Més endavant, trobem una visió més medieval, en la que, en lloc de tenir finalitats defensives, se’ls veu com una eina estètica, o inclús simbòlica en mostrar-se al terra de les catedrals i representar l’al·legoria de trobar Déu i servir com una petita peregrinació. I cal esperar fins a l’edat moderna perquè es comencin a dissenyar laberints utilitzant plantes, que s’han mantingut fins avui en dia, amb una finalitat tant estètica com lúdica.

Per aquests motius aquest mes us oferim dos laberints, cadascun amb una dificultat diferent. T’atreveixes a buscar el camí?

Nivell principiant:

Nivell expert:

Les solucions d’aquests laberints les publicarem el dia 28 d’abril al compte d’Instagram de Dada report