A Catalunya es menja millor que a Noruega

Ada Caba, Laia Llobera i Gabriela Salcedo, 1r Batxillerat Internacional

Noruega és un país, la bandera del qual és molt semblant a la dels seus països veïns. Això és degut al control que Dinamarca exercia durant la Segona Guerra Mundial, a la consegüent coalició de Noruega i Suècia i la independència de Noruega. 

Lea és una noia de disset anys que ve de Noruega i ha vingut a passar uns mesos amb la seva família espanyola paterna. Ella viu a Bergen, una ciutat de 300.000 habitants situada a la franja oest de la costa on es parla un dialecte en específic. Lea ens comenta que a Noruega és comú la parla del dialecte en la regió pròpia de cadascú, normalment no es fa ús de la llengua comuna. Noruega i en especial la seva zona té un clima molt plujós i fred, a l’hivern hi ha molt poques hores de llum i a l’estiu tot el contrari, ella mateixa confessa que de vegades això els causa una mica de desorientació i que un mai no s’hi acaba d’acostumar del tot. 

Els paisatges més famosos de Noruega són els fiords, antigues valls glacials posteriorment inundades per l’aigua del mar. Un altre fenomen natural que també s’observa amb facilitat són les cascades, que es consideren de les més altes del món.  

Com a festes i tradicions, Lea ens va explicar que el 17 de maig se celebra el Dia de la Independència de Noruega i es fa una desfilada. Durant el dia es porta un vestit tradicional anomenat Bunad, que es posen els que faran els dinou anys. Una altra celebració és la dedicada a les persones que fan els dinou anys, ja que aquell és l’any en què acaben l’institut i se simbolitza el pas a la vida adulta mitjançant el Russ. 

ENTREVISTA:

• Com descriuries el lloc on vas néixer?

Vaig créixer a Nordness, un antic i famós barri de Bergen que és conegut pel seu aquari i està rodejat pel mar. És una zona molt tranquil·la.

• Quins són alguns dels plats típics de la teva ciutat o zona?

Alguns dels plats més típics són el formatge marró, que té un sabor semblant al caramel; l’arròs amb llet calent, que és un plat típic per sopar; i també les costelles de corder que és tradicional menjar-les el dia de Nadal.

• Quins són els horaris quan mengeu els àpats?

S’esmorza bé i de bon matí. Cap allà les 12 del migdia dinem no massa cosa i cap a les cinc de la tarda fem l’últim àpat del dia. No s’acostuma a sopar gran cosa.

• Quan portes a Espanya i que has fet d’ençà que estàs aquí? 

Porto a Espanya dos mesos, i em quedaré un mes més. He visitat la Seu Vella i el carrer Major. Amb el meu avi hem visitat Barcelona i Madrid. Barcelona em va semblar molt sorollosa, Madrid m’agrada més.

• Què opines del menjar tradicional català i quins són els teus plats preferits que hagis provat? T’agrada més que el noruec?

A Catalunya es menja millor que a Noruega, m’ha agradat molt la paella, els xipirons, les croquetes i les patates braves, però no m’han agradat els caragols.

• Com es tracta el tema de l’alcohol a Noruega en comparació amb Espanya?

L’alcohol a Noruega és un tema tabú, hi ha moltes restriccions al respecte. Les begudes alcohòliques es venen en botigues especialitzades que estan controlades per l’estat. Obren cinc dies a la setmana i tanquen aviat a les 8 del vespre.

• Com funciona l’educació a Noruega a diferència d’Espanya?

És una educació bastant avorrida, ja que és molt tradicional. Hi ha set anys de Primària que es realitzen des dels cinc fins als tretze, i després comença l’institut que dura tres anys. Seguidament, hi ha tres cursos més els quals es fan abans d’anar a la universitat. S’acaba amb dinou anys. Igual que a Espanya comencem el curs escolar al setembre.

• Quin tipus d’activitats es fan a Noruega al temps lliure?

Com que sortim de l’institut a les 5 i tot seguit sopem, a més a més que el sol es pon ràpidament, ens quedem sense llum i normalment no fem vida nocturna. La majoria de la meva vida social és a l’institut. Els esports que es juguen típicament són l’handbol i el futbol, encara que no és comú fer esport com a activitat extraescolar després de l’institut.

• Treballes aquí a Lleida?

Vaig a la universitat amb el meu avi, que n’és professor, catedràtic d’Economia, i l’ajudo a organitzar informàticament les seves tasques, però no estudio, ja que estic fent un any sabàtic.  A Bergen sí que treballo, estic en una galeria d’art preparant els shows que es realitzen, encara que no és molt típic treballar tan jove. Malgrat la meva feina relacionada amb l’art, jo no pinto bé. 

• Has notat alguna diferència entre els espanyols i els noruecs?

A Noruega les persones són més tancades, i més solitàries, aquí les persones han estat molt obertes i amables amb mi.

• Toques algun instrument?

Sé tocar la guitarra espanyola i la guitarra elèctrica, m’agrada la música de la Rosalía.

Després d’escoltar tot el que Lea tenia a dir sobre el seu país i els seus costums, ens vam sentir endinsades en aquesta cultura tan diferent de la nostra, i així va concloure la nostra entrevista amb Lea. Ens en vam acomiadar amb una oferta d’amistat i bons records.