El progrés no s’atura: avenços en intel·ligència artificial
Ada Caba, Annabel Caelles, Salomé Llinares i Nerea Serra, 1r Batxillerat Internacional
L’any passat 2022, va ser anomenat ‘’anus mirabilis’’, que en llatí significa “any meravellós“ a causa de l’explosió d’avenços en intel·ligència artificial, amb projectes que sumen fins a més de trenta. El 2012 va començar l’anomenada revolució de la intel·ligència artificial, que per molts és ja la quarta revolució industrial que consisteix en sistemes ciberfísics i fusió de tecnologies, venidera després d’altres revolucions industrials primerenques com ara la invenció de màquines de vapor, l’electricitat i més endavant l’automatització. El professor Jacint Llauradó va fer una conferència sobre aquest àmbit els dies 19 i 25 d’abril.
Els efectes d’aquesta nova revolució industrial es notaran en l’àmbit laboral, el tecnològic i en l’ètica, en forma de disrupcions laborals i necessitat de noves habilitats, en la governança àgil de les tecnologies i la seva innovació i confiança en els sistemes. Referent a l’ètica, caldrà saber respondre davant de la inclusió i l’accés públic o privat a aquestes opcions tecnològiques. Si la intel·ligència artificial i la robòtica continuen avançant a aquest ritme, arribarà un punt en el qual no hi haurà distinció entre humà i androide, seran indistingibles, tant físicament com en la forma d’expressar-se i fins i tot podran adquirir consciència. Si arriba a succeir aquesta transformació en les màquines, poden arribar a passar diferents situacions, agrupades en les tres més pensades. La primera és la revolta de les màquines contra la humanitat gràcies a la nostra privació de la seva llibertat, fet que desencadenarà una guerra dels humans versus la intel·ligència artificial. Aquesta és la visió més catastròfica de totes. La segona situació possible és la d’arribar a un acord amb les màquines i conviure amb elles pacíficament, és a dir compartir el planeta. La tercera és eliminar i aturar la recerca en l’àmbit de la IA, quan aquesta comenci a prendre consciència, o fins i tot abans. Així s’evitaria la incertesa dels fets desconeguts en el nostre futur i també els escenaris anteriors. Tot i això, ara per ara les xarxes neuronals que conformen els sistemes i models d’intel·ligència artificial no són capaçes d’actuar directament en temes com aquests.
Per altra banda, també cal considerar l’impacte de la intel·ligència artificial en el món laboral. Com es veu amb programes de creació d’imatges, dibuixos o pintures, així com música i literatura, les arts queden quasi obsoletes amb l’entrada d’aquests. Encara que la versió de l’art que es mostra és buida, sense la base cultural, social i personal de l’artista humà, que s’implica emocionalment en les seves obres. La posició d’artista de disseny gràfic pot ben aviat ser de les primeres a desaparèixer, juntament amb la de venedor telefònic. També la professió de professor i mestre patiran transformacions, principalment en el mètode d’ensenyar, que passarà a ser virtual i des de casa en uns anys.
En els últims mesos el ChatGPT, un model de llenguatge, ha ocasionat gran impacte en la societat. El problema principal que ha sorgit amb el llançament d’aquest model és que molts estudiants universitaris i de Secundària plagien els seus treballs, ja que aquest xat crea treballs de qualsevol matèria de l’extensió desitjada. Per altra banda, alguns problemes que té el ChatGPT i que poden ajudar a detectar el plagi, encara que és molt difícil, és que aquests sistemes de xarxes neuronals quan no troben resposta a una pregunta se l’inventen. Els centres d’ensenyament han de prendre decisions respecte a l’actitud davant l’ús del ChatGPT3, l’última versió del ChatGPT i la que està causant més furor, ja que aquesta versió és més avançada i compta amb més quantitat de xarxes neuronals. Les estratègies de gestió que es poden seguir són la prohibició, l’adaptació o la integració. La solució més radical seria prohibir d’arrel l’ús del xat, tot i que sembla que ja hi ha institucions italianes que ho han fet. Adaptar-se a l’existència d’aquesta eina hauria de suposar un canvi en la forma d’avaluar la feina feta, no hi hauria manera de saber realment si el treball l’ha fet l’alumne o una IA. Per acabar, es podria integrar l’ús del ChatGPT3 en les classes i formular exercicis adequats per entendre el seu funcionament i involucrar l’alumnat.
