Observació astronòmica
Autor: Iker Puyo Román, 2n ESO
Per on s’amaga el Sol? Com distingir una estrella d’un planeta? Eclipsi lunar: quan n’hi ha un? Alumnat, famílies i docents del nostre institut, INS Josep Lladonosa, s’ajunten a la Seu Vella per fer una observació astronòmica.
El passat divendres 5 de maig a les 20:30 es va reunir una trentena de persones a la Seu Vella
per respondre quatre preguntes relacionades amb l’astronomia:
• Per on s’amaga el Sol? Sempre per l’oest?
• Com distingir una estrella d’un planeta?
• Quan passa un eclipsi lunar?
• Quina importància ha tingut històricament els eclipsis?
La primera pregunta ha estat una resposta amb dades empíriques preses amb dues altres
sessions observacionals (una d’elles ja explicada i publicada: https://serviastro.ub.edu/noticies/linstitut-josep-lladonosa-el-nou-membre-del-projecte-faulkes).
Durant els equinoccis sí que el Sol va amagar-se justament per l’oest, però al solstici d’hivern la seva trajectòria s’havia desviat 23 graus del zenit fent que s’amagués poc més de 30 graus cap al Sud. Ara, en aquesta última observació, el Sol s’ha amagat uns graus més cap al nord.
La resposta de per què no s’amaga sempre exactament per l’oest el Sol és causa de la inclinació de l’eix de rotació terrestre tal com mostra la següent figura:
![Imatge 2: per on s’amaga el Sol [consultat 8/5/23] https://hinode.pics/lang/es/maps/sun](https://www.insjoseplladonosa.cat/dadareport/wp-content/uploads/2023/05/2023-05-observacio-astro-Sol-posta-1024x453.png)
![Imatge 3: inclinació terrestre [consultada 8/5/23] https://es.wikipedia.org/wiki/Eje_terrestre](https://www.insjoseplladonosa.cat/dadareport/wp-content/uploads/2023/05/2023-05-observacio-astro-Eix-terrestre.png)
![Imatge 4: com es rep els rajos solars a la terra [consultada 8/5/23] http://astronomia.net/cosmologia/lec117.htm](https://www.insjoseplladonosa.cat/dadareport/wp-content/uploads/2023/05/2023-05-observacio-astro-any-solar.png)
Com distingir els diferents cossos celestes?
Doncs el professor Arbó va compartir un diagrama de flux molt senzill (us el deixem tot seguit) per poder distingir-los. I resumint, un planeta no fa pampallugues i les estrelles sí. Gràcies a això, vam poder albirar Mart i Venus.
Finalment, van intentar veure l’eclipsi parcial de Lluna que hi havia. Esperaven veure poc (tal com va passar a l’entrada de l’eclipsi solar del 25 d’octubre del 2022: https://serviastro.ub.edu/materials/llibres-i-manuals/observacions-de-leclipsi-parcial-de-sol). Però els núvols ho van impedir. No obstant això, va donar temps per fer tertúlia sobre la
importància dels eclipsis al llarg de la història i per què passen:
- Gràcies als eclipsis Aristarc de Samos i després Hiparc de Nicea (s. II aC) van poder calcular amb poc error la distància Terra-Lluna.
- Al s. XVII les teories implantades no explicaven bé els eclipsis, en canvi, les 3 lleis de Kepler sí… Així que van ajudar a consolidar aquestes lleis i eliminar l’heliocentrisme.
- També gràcies a ells es va poder descobrir l’heli (He) (amb la corona d’un eclipsi solar).
- El 1918 es va poder confirmar la teoria de la relativitat d’Einstein que havia predit només quatre anys abans, també gràcies a un eclipsi.
- I, sobretot, els eclipsis ens fan formular preguntes i pensar respostes. Què més útil que això?
