“El Batxillerat Internacional ha estat la meva gran troballa com a professor”

Entrevista a Jacint Llauradó, coordinador i professor de Teoria del Coneixement del Batxillerat Internacional que s’acomiada de les aules després d’una llarga trajectòria professional plena d’experiències.

1- Com vas descobrir el Batxillerat Internacional i per què vas voler formar-ne part?

Bé, el Batxillerat Internacional jo el vaig descobrir a partir de la meva cunyada que ja fa uns anys que està jubilada. Era professora d’un institut de Palma de Mallorca on ja feia uns quants anys que havien començat el Batxillerat internacional i, parlant-me del Batxillerat Internacional realment em va semblar que era una proposta més que interessant. De manera que vaig parlar amb el Santi i els dos “mano a mano” vam mirar si això podria ser una opció pel centre, i vam arribar a la conclusió que realment podia ser una molt bona línia educativa per incorporar al Lladonosa. Quina era la idea de fons? La idea de fons és que a mi sempre m’ha semblat que a l’ensenyament secundari postobligatori, el batxillerat, no hi havia allò que sí que hi ha a l’ensenyament obligatori, la ESO, que és un ensenyament curricular. És a dir, hi ha diferents destreses, hi ha diferents interessos, hi ha diferents capacitats, hi ha diferents ritmes d’aprenentatge i això la ESO ho té en compte. En canvi, quan passem al Batxillerat, sembla que és una proposta que hagi de ser, o en tot cas semblava que havia de ser monolítica, és a dir, que hi havia un Batxillerat. Bé, a part de que certament hi ha diversificació per opcions, per vies. Al  marge d’això, sembla que hi havia només una única proposta educativa, i nosaltres vam pensar que era una molt bona oportunitat introduir el que podem dir-ne una mena de diversificació curricular dins del Batxillerat, és a dir, dins dels ensenyaments postobligatoris. Per què? Doncs perquè hi ha alumnes que, d’una manera o altra, desitgen enfrontar-se al que és aquesta etapa preuniversitària potser d’una altra manera, no? Hi ha alumnes que necessiten, que necessiteu, potser també fer les coses d’una altra manera, i per això vam dir: el Batxillerat Internacional ens ofereix aquesta plataforma. Clar, la pregunta és: i realment el Batxillerat Internacional té la capacitat per oferir-nos això? Doncs bé, vam estudiar en profunditat què era això del Batxillerat Internacional i vam veure que la seva filosofia de fons ens semblava que era prou escaient. Penseu que el Batxillerat Internacional té cinquanta  anys, ja té un recorregut, no és un invent de fa dos dies, i l’interessant del Batxillerat Internacional és que durant aquests anys no ha canviat la filosofia educativa, així com nosaltres aquí estem sempre habituats a que cada govern ens canviï el sistema educatiu d’una manera o altra amb un munt de lleis que han anat entrant, i que sembla que no acabem de trobar mai quina és la fórmula. Doncs d’alguna manera o altra, potser és una mica exagerat, però podríem dir que potser el Batxillerat Internacional té la fórmula de la Coca-Cola. Una fórmula realment ben trobada, és a dir, del que realment ha de ser un ensenyament per a futurs universitaris. Aquesta és la idea del Batxillerat Internacional.

2- Com vas comentar, l’IB t’ha aportat nous coneixements, però quins consideres que han estat alguns dels més importants?

Jo sempre he considerat que el Batxillerat Internacional ha sigut la meva gran troballa, diguem-ne, com a professor. De fet, moltes vegades es diu que s’aprèn ensenyant i, fins i tot, s’aprèn més quan s’ensenya. Suposo que aquesta experiència l’heu viscut tots: aquell dia que heu d’exposar un tema que heu treballat us adoneu que allò ho domineu, no? Per què? Perquè us obliga a haver d’explicar-ho i, clar, quan t’obliguen a haver d’explicar-ho doncs necessites tenir les coses clares. Doncs el Batxillerat Internacional sempre m’ha donat la sensació que realment era una gran plataforma d’oportunitats d’aprenentatge, no només pels alumnes, sinó també i, gairebé, de vegades podem dir sobretot pel professorat perquè t’obliga a fer les coses d’una altra manera. I bàsicament Teoria del Coneixement per mi ha sigut la meva nineta, jo n’estic enamorat del que és el concepte Teoria del Coneixement, que en el batxillerat ordinari és allò que d’alguna manera o altra, un equivalent vindria a ser allò que en diuen filosofia, que es fa a 1r de batxillerat, però que no té res a veure. En el cas de Teoria del Coneixement els objectius són molt clars, la metodologia també és molt clara i em semblava doncs que era una molt bona plataforma d’aprenentatge i, per tant: què és allò que he descobert amb el que és el Batxillerat Internacional com a professor? Bàsicament, el que significa ensenyar a través d’una assignatura que em sembla que està molt ben trobada i fonamental. De fet, penseu que va ser la primera assignatura que es va dissenyar quan es va dissenyar el Batxillerat Internacional, és a dir, la primera assignatura que d’alguna manera o altra se li va començar a donar cos. Ja que es volia donar aquesta dimensió nova, aquests nous ensenyaments, aquesta proposta educativa que és el Programa del Diploma o el Batxillerat Internacional, com el volgueu dir, que era la idea fonamental que els compartiments estancs en l’aprenentatge no existeixen, que tot està unit, aquesta sinèrgia, aquesta mena d’ensenyament holístic i vaig pensar: doncs això és el meu.

3- Què creus que trobaràs a faltar més el curs que ve?

Què trobaré a faltar més? A vosaltres. És a dir, queda clar, els professors només tenim una raó de ser, que és l’alumnat, i quan no hi ha alumnat no hi ha professor. Per tant, segurament, i això m’ho he plantejat, perquè en principi doncs jo ara començaré aquesta prejubilació. També podria fer-ho més tard, el que passa és que, potser per qüestions vitals, sembla que hem arribat a complir un cert cicle vital.   Certament el que trobaré més a faltar serà el fet de tenir-vos al davant, de tenir l’alumnat al davant, de tenir aquesta obligació i aquest privilegi de poder transmetre coneixement i també, com a feedback, rebre experiències que sempre són molt enriquidores.

4- Què et va portar a ser professor de filosofia i, actualment, de Teoria del Coneixement?

Bé, de Teoria del Coneixement ja us ho he dit abans. És a dir, nosaltres al 2013 és quan vam decidir presentar la sol·licitud del Batxillerat Internacional per a poder ser acceptats com un «col·legi» que en diuen ells, i a partir d’aquest moment jo ja tenia molt clar que, si entrava en el Batxillerat Internacional, seria per a fer Teoria del Coneixement, que és el que a mi m’interessava. I així va ser.

Ara bé, certament, abans de ser professor de Teoria del Coneixement, jo he estat professor de Filosofia i d’Història de la filosofia. I que em va portar això? Jo vaig estudiar un batxillerat científic, el que abans era COU, l’últim any abans d’accedir a les universitats. Jo tenia molt clar que el que volia fer era Físiques, a part que les meves inquietuds des de petit sempre han estat al voltant de la tecnologia i de la ciència i, per tant, em semblava molt clar que el meu futur passava per la física. El que va passar va ser que, quan vaig arribar a COU i vaig acabar el curs, doncs semblava que les coses se’m van distorsionar una mica, no perquè no m’interessés, perquè m’interessava i em continua interessant molt, sinó perquè jo sempre he tingut el problema de tenir molts interessos, tinc múltiples interessos. Llavors què passava? Potser focalitzant tant en una carrera com la Física em semblava que estava perdent unes certes oportunitats d’aprenentatge, em semblava una cosa massa dirigida. Llavors vaig dir: doncs mira, si no és la física potser la metafísica, que pertany a l’àmbit de la filosofia, que em permetria explorar un territori molt més ampli. Vaig fer un cop de cap al que és el COU,  i vaig decidir  canviar radicalment el que havien estat d’entrada els meus objectius finals, però, la veritat, em sembla que la vaig encertar.

5- Quina hagués sigut la teva altra opció vocacional si aquesta no hagués tingut èxit?

Com ja t’he dit abans, Física o alguna disciplina relacionada amb les ciències, suposo. A mi sempre m’havia agradat molt, des de molt petit, tot allò que tenia a veure amb l’electrònica. De fet, quan anava a l’ESO, jo ja havia fet cursos de ràdio i televisió pel meu compte. Segurament, si no hagués fet filosofia, segurament hauria tirat pel camp de la Física.

6- Com han canviat a través dels anys els teus interessos i aficions que han conduït a portar-te a seguir aquest camí?

Ui, canviar? No ho sé. Sempre hi ha una evolució, per tant, la evolució hi és segur. Queda clar que jo no sóc el mateix de fa 33 anys, que és quan vaig començar la meva tasca, diguem-ne, educadora, és a dir, des de que vaig entrar al que és el sistema educatiu.

Ha canviat. Han canviat coses, però no sé exactament com els meus interessos com han anat canviant, no t’ho sabria dir. Sempre han sigut molt variats i, per tant, quan jo vaig trobar Teoria del Coneixement em permetia, d’alguna manera o altra, posar en un mateix sac tots aquells interessos. És a dir, ja sabeu que a TdC tant parlem d’Art com parlem de Matemàtiques o Ciències Naturals. Tot i que alguna vegada s’ha intensificat una matèria més que una altra, TdC em permetia tenir-los tots dins del sac i procurant així, que no sé si ho hem aconseguit, que el sac estigués ben lligat.

7- Quina és la cita que consideres que t’ha marcat més a la teva vida o t’ha fet reflexionar més?

És que n’hi ha tantes, tantes. Ui, ja ho sé. Hi ha una cita que ara em ve al cap, que no és ni de filosofia ni de ciències, sinó que és de Buda. Quina cosa més curiosa, no? M’ha vingut aquesta cita del budisme. Em sembla que és una provinent dels primers capítols d’un llibre del budisme, que es diu El Dharma Pada. És un dels grans llibres de recull d’ensenyaments budistes. I hi ha una cita que jo vaig llegir fa molts i molts anys en una traducció, una de les primeres traduccions que hi va haver directament des del sànscrit al català que la va fer un tal Mascaró. Però ell és mallorquí, per tant, es nota que el català és un català amb deix mallorquí. Aquesta cita, a veure si la sabré dir bé, és: «L’home és fet de fe, així com és la seva fe així és ell.» I sempre he pensat que realment és cert que sempre en tots nosaltres hi ha una base de creences. No estic parlant ara de fe religiosa ni de creences religioses, sinó un conjunt de prejudicis, en el bon sentit de la paraula, que aguanten la nostra manera de ser i, per tant, que en definitiva, així com creiem, així som. Per això, és tan important saber què és el que realment creiem, perquè això modifica o fa o contribueix a ser com som i, per tant, moltes vegades, si el que ens interessa pot ser anar cap a altres àmbits, cap a altres territoris, potser la primera cosa que hem de saber és quines són les nostres creences i si aquestes creences ens permeten o no ens permeten evolucionar cap a on volem anar o volem evolucionar.

8- Què és el que més gaudeixes de la teva feina com a professor? 

Per mi, bàsicament, és el fet de poder ensenyar. Ja us he dit abans que els que ens dediquem a l’educació, la nostra essència, allò que nosaltres som, és ensenyar. Per això, us parlava abans de la importància de l’alumnat, que potser és allò que trobaré a faltar, no? Per tant, és sobretot això, el fet de poder ensenyar. De fet, no és una cosa que en principi un es plantegi. És a dir, potser hi ha gent que dirà que vol ser mestre. Mestre, potser encara sí, però poca gent diu que vol ser professor, perquè és una cosa que t’acabes trobant després. És a dir, moltes vegades no hi ha una altra sortida laboral. Mestre sí, ja et prepares per ser mestre. Ja saps que vols ser mestre, però professor, d’entrada, no t’hi prepares per ser professor. Tu el que fas és fer física, o fer matemàtiques, o fer llatí, o fer història, o fer filosofia… I després moltes vegades, a manca d’una altra sortida, potser més escaient per les meves habilitats, doncs mira, sempre em queda ser professor. Certament, molts hem arribat potser a ser el que som, és a dir, professors, professores d’aquesta manera i és correcte. El que passa és que després et trobes que les coses moltes vegades no són ben bé així. És a dir, potser et trobes amb aquesta situació, jo m’hi he trobat personalment, jo m’he trobat amb una situació com aquesta, i al final m’he adonat que precisament a mi el que m’interessava, sobretot, era ensenyar. És a dir, que jo entenia la meva matèria, o els coneixements que jo podia tenir, o les destreses que jo podia tenir, però això només tenia sentit si ho podia transmetre o convertir en ensenyaments per un altre.

9- En tota la teva trajectòria laboral, quin objectiu creus que ha sigut més difícil d’assolir?

Penso que, ben bé, no he aconseguit la manera de poder connectar com s’escau amb l’alumnat. Perquè, com he dit abans, l’important és poder transmetre uns determinats coneixements i queda clar que hi ha d’haver una base i la base és la capacitat de poder copsar l’interès de l’alumne i poder d’alguna manera o altra, tirar endavant aquests coneixements que tu vols, el que vols i que vols transmetre, no? Em sembla que això potser no ho he aconseguit del tot, el fet de poder tenir aquesta connexió, que d’alguna manera o altra, permeti que allò que tu ensenyes realment arribi a qui ho ha de rebre.

10- Quina és de les coses de les que et sents més orgullós a la teva vida?

Ja que m’ho preguntes de manera general, jo també ho trauré fora de l’àmbit de l’ensenyament. Jo he de dir que de les coses que em sento més orgullós són les meves filles. Per mi les meves filles han marcat un abans i un després, també com a profesor. De fet, les meves filles han sigut també alumnes meves. Jo tinc dues filles, i les dues van fer el Batxillerat Internacional, i jo vaig ser també el seu professor de Teoria del Coneixement. I a part, del que també em sento orgullós, és de poder haver estat professor seu.

11-  I, fent referencia a la pregunta anterior, sobre el tema laboral?

Bé, no sé si orgullós, però, jo he tingut la sort de tenir l’oportunitat d’haver sigut cap d’estudis durant molts anys i després coordinador del Batxillerat Internacional del nostre institut, del qual em sento orgullós.