Adéu a l’últim vestigi industrial del barri de Pardinyes.

Segurament pocs sabíeu que davant de l’Institut l’últim vestigi del passat industrial de Pardinyes està essent enderrocat. Les obres de demolició de l’antiga fàbrica de galetes Virginias estan ja en la recta final i durant aquests darrers dies va ser demolida la façana principal.

L’enderroc d’aquest complex va arrancar l’estiu passat, però va estar parat diversos mesos perquè Endesa havia de retirar uns cables que passaven per la nau. La companyia els va retirar el desembre passat i els treballs es van reprendre a començaments d’aquesta setmana. 

La fàbrica es va convertir en un dels edificis més emblemàtics de Pardinyes, ja que va estar oberta de forma ininterrompuda durant més de vuitanta anys fins que, el 2019, va tancar a causa de problemes econòmics de la propietària, Industrias Rodríguez, que va vendre la marca Virginias, i el nou titular, una firma d’Agramunt, va decidir tancar la nau de Pardinyes. Des d’aleshores l’edifici havia estat okupat i fins i tot es va incendiar el gener passat, on van resultar ferides dues persones. Segons els residents de la zona, els okupes causaven molèsties perquè cridaven i, fins i tot, a vegades llençaven runa als veïns.

L’equip de Dada Report ha sortit al carrer per preguntar als habitants del barri de Pardinyes que en pensa de la demolició.

En primer lloc, es va preguntar a alguns veïns i veïnes que han viscut tota la vida al barri si sabien què és la fàbrica Virgínies de Pardinyes i que l’estan enderrocant. 

La resposta més general i significativa entre els entrevistats més joves ha sigut que sabien de la seva existència, ja que cada vegada que passaven pel número 1 del carrer Pintor García Lamolla hi veien les restes d’aquest edifici. Tot i això, la majoria no sabia de la història d’aquesta.

Respecte al veïnat de més edat, la majoria d’ells i elles sabien de la seva existència, però l’enderrocament de l’edifici no era conegut per alguns. La gent gran ha respost amb entusiasme a la pregunta, dient que la fàbrica havia sigut molt important en la seva època. 

La següent pregunta era sobre si alguns d’ells tenien alguna mena de record. Els més joves no en tenien cap, però els més grans ens han explicat algunes de les seves memòries. Per exemple, un d’ells hi havia treballat durant la seva joventut, de tal manera que veure-la enderrocada li provoca gran tristesa i un sentiment de vellesa. En general, la fàbrica els aporta molts bons records, sobretot per la seva olor, raó per la qual no troben bé que destrueixin aquest edifici de tant valor. De fet, alguns d’aquests argumentaven que, en lloc de fer un geriàtric, l’ajuntament hi podria fer un museu de la fàbrica per així no perdre l’essència d’aquell lloc ple d’història sobre els inicis industrials de Lleida. 

En tercer lloc, davant la pregunta de si consideraven que fer-hi un geriàtric era correcte o no, la gent de mitjana edat ha respost que no era per res una mala idea. També han esmentat que, tot i que la fàbrica era un edifici històric, el seu ús era inexistent i que és millor donar-n’hi una altra vida. 

Els més joves han respost que haurien preferit que en aquell lloc s’hi construís un espai d’oci per a adolescents, on poguessin quedar entre amics sobretot els dies d’hivern quan fa més fred, encara que troben positiva la construcció de la residència. 

Per acabar, l’última pregunta tractava sobre què pensaven sobre la conservació dels edificis històrics de la ciutat o si creuen que s’hauria de donar prioritat a noves instal·lacions. 

Els habitants de major edat han respost que no els sembla bé que eliminin edificis del barri que per ells havien sigut tan importants, tot i que alguns d’ells entenen que, com tot, la vida evoluciona i així ho ha de fer també la ciutat. 

Els de mitjana edat han respost que sí que hi ha alguns edificis de major importància que està bé de conservar-los pel patrimoni de Lleida, però que edificis com la fàbrica mateixa, que no tenen cap funció, és raonable treure’ls i aprofitar el terreny per a millorar la ciutat. 

Pel que fa als més joves, la resposta més repetida ha estat que prefereixen construir noves instal·lacions en lloc de conservar les velles sense utilitat.