La pagesia diu “PROU!” arreu d’Europa

Els agricultors i ramaders reclamen preus i condicions de producció justos per poder sostenir un sector primari cada cop més empobrit i envellit arreu d’Europa. Quatre setmanes després de les primeres protestes a Espanya encara es senten les botzines dels tractors.

Les darreres setmanes s’ha viscut una onada de manifestacions i protestes del sector primari iniciades a Alemanya i França que s’han estès, pel malestar acumulat d’anys, a Itàlia, Portugal, Txèquia, i Bèlgica entre altres països.  També han arribat a Espanya, on encara ara es fan sentir les veus dels agricultors i ramaders entre les botzines dels tractors.

El camp europeu fa anys que arrossega reclames que els governants no han concedit i aquí a Espanya els pagesos han decidit sortir als carrers i carreteres d’arreu del país i tallar-ne el trànsit per fer-se notar i advertir que un camp en decaïment, comporta l’empitjorament de l’alimentació, la salut i el futur benestar de tota la societat a partir de l’eslògan: “La nostra fi serà la vostra fam!”.

Les reclamacions varien segons el país, la situació política de cada regió i el tipus d’agricultura i ramaderia que s’hi practica. A Espanya, per exemple, les manifestacions més importants les està organitzant la Plataforma 6F i aquí Lleida, concretament, les tractorades multitudinàries, que han arribat a aglutinar més de 2.000 tractors a l’Autovia II el 7 de febrer, les gestiona el sindicat Unió de Pagesos, el qual reclama que s’inverteixi més recursos públics per a la producció agrària ecològica i es faciliti un traspàs moderat de l’agricultura i la ramaderia a models sostenibles per aconseguir mantenir els negocis rendibles avant l’allau d’importacions d’aliments d’arreu del món que competeixen en condicions desiguals en  tenir menors costos de producció. Aquests productes procedeixen fonamentalment de països com el Perú, Sud-àfrica, Iran, Egipte o el Marroc, on es produeix amb mà d’obra més barata i amb menys restriccions.

També han demanat al Govern que es tingui permís per fer canvis de cultius sense haver de sotmetre’s a tanta burocràcia (a la declaració agrària anual – DUN) i per ara el Govern sembla que facilitarà aquesta darrera demanda. Tot i això, la pagesia segueix molt decebuda amb la gestió pública de les subvencions rebudes des d’Europa, cada cop més deficients, i, sobretot, veu un cru futur a causa de les noves restriccions en tractaments ambientals de la UE, promogudes també pel Govern. Segons Unió de Pagesos, aquestes noves normatives poden empitjorar la traçabilitat del 80% dels negocis agrícoles i ramaders.

Una dada molt preocupant és la caiguda del nombre de pagesos a Catalunya. Des del 1994 fins al 2016 s’han perdut gairebé 25000 pagesos i ramaders, que representaven el 49% de tota la pagesia catalana. La pagesia catalana s’està envellint i es calcula que el 66% dels pagesos catalans són majors de 55 anys. Davant d’aquestes circumstàncies, en el moviment del 6F van participar gairebé uns 4000 tractors a tota Catalunya. Això ha causat i causa encara grans bloquejos, com el de Tarragona que va fer disminuir l’afluència de camions en un 83%, i on  van participar uns 300 tractors arribats de diferents punts de les comarques tarragonines. També van tallar diverses carreteres de Montblanc. 

Cens agrari. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (gencat.cat)

Aquesta realitat, on la pagesia es sap infravalorada per tot el sistema de mercat, pot derivar en diverses conseqüències: la més recent, experimentada per tots, és la seva protesta en forma de paralització de les carreteres, que ha provocat que la gent no pugui anar a treballar ni agafar el cotxe sense la inseguretat de trobar-se davant d’un embossament a la carretera de manera que la logística del país es veu fortament aturada. 

D’altra banda, la falta de solvència en aquests negocis fa que els pagesos abandonin les seves terres, disminuint molt la producció local del sector primari, és a dir, que no disposarem de prou aliments de proximitat als mercats,  portant-nos a una situació on hem d’importar aquests productes de mercats internacionals, a un major cost, afectant de forma incerta a l’economia espanyola. Que els preus pugin fa que molta gent no  pugui permetre comprar tanta fruita, verdura o carn de qualitat, afectant greument a la salut dels més desafavorits de la societat, com ja passa en països com els EUA, on aquests productes són inassumibles per moltes famílies. A més a més, si ens centrem en Lleida, una província amb molta activitat econòmica al camp, la ineficiència dels negocis ramaders i agricultors suposarà la pèrdua de part de la població.

En definitiva, podríem obviar  totes aquestes reivindicacions esmentades, les barreres que han pogut dificultar la nostra vida alguns dies i, sobretot, les d’altres treballadors. La causa d’aquests bloquejos són els problemes que moltes famílies segueixen patint TOTS els dies, en conflictes econòmics que representen dificultats  molt més serioses i de risc per tota la societat, doncs, com ens recorden aquestes protestes “la fi de l’agricultura és la fam de tota la societat”.