Protegim el patrimoni lleidatà!

per la construcció d’una societat crítica amb valor històric i artístic que ens ajudi també a  jutjar el present

La província de Lleida és una terra plena d’història encara llegible en les pedres que treballaren milers de persones fa ja segles i reposen arreu del territori. Des dels vilars d’Arbeca (un dels enclaus ibers millor conservats d’Espanya) als edificis modernistes de la capital, passant per les restes romanes, les famoses esglésies i monestirs romànics, les catedrals gòtiques, els castells dels comptats o les primeres fàbriques i estacions ferroviàries, ens retraten models de vida passats que expliquen d’on venim. Tot i aquesta riquesa patrimonial, a Lleida gran part del patrimoni està infravalorat i abandonat, deixant-se enfonsar obres que d’altra forma serien l’atractiu turístic de tota la regió.

A les comarques de Lleida aquests últims 30 anys s’han deixat caure importants temples (consulteu el cas de la catedralícia església romànica de Llessui), s’han perdut valuosos murals i s’han enderrocat infraestructures històriques, per això, volem advertir de la mala gestió del patrimoni històric local. A continuació exposarem alguns casos i problemes en aquesta àrea, centrant-nos en la ciutat de Lleida i voltants perquè pugueu anar a observar-ne la situació.

Casos paradigmàtics que plasmen el desinterès per invertir en el patrimoni són la reconstrucció de l’església medieval de Rosselló, es va esfondrar mitja església i caigué el campanar l’any 2016 per una negligència en les obres que s’estaven duent a terme. Ningú té interès a dedicar uns diners públics (de tots nosaltres) per mantenir l’obra i s’ha apedaçat amb formigó modern sense respectar gens d’interès de bé artístic.

Un altre cas sonat és la degradació de les muralles de la Seu Vella, que com tot, es va desgastant i, a més a més de no invertir per mantenir-les en bon estat, es va construir als peus els Jutjats de Lleida, movent molt material que mantenia estable la muralla, donant com a resultat vergonyoses escenes d’ensorraments d’aquesta muralla centenària. En el mateix barri del centre històric, també s’ha deixat degradar enormement edificis de l’edat moderna entre el Carrer Cavallers i el Carrer Major, i el resultat de nou és  un barri enormement degradat, de mala habitabilitat i on s’executaran demolicions ara necessàries, fruit del descuit de l’Ajuntament durant dècades. Les demolicions també s’han anat succeint en infraestructures de la primera Lleida industrial i ferroviària arreu de la comarca.

D’altra banda, encara hi ha molt patrimoni en risc que, si no s’hi intervé, esdevindrà oblidat. Una d’aquestes peces a reivindicar són els Banys Públics d’Ilerda, les termes de la Lleida romana al carrer Cardenal Remolins, abandonat sense excavació ni museïtzació de cap mena.

La Lleida romana està en perill d’oblit, no sols els banys públics, la necròpolis de la ciutat imperial està a punt de desaparèixer per sempre en la construcció de la nova estació de busos i la possible àrea comercial que s’hi faci juntament. Tot i que són infraestructures importants per la ciutat cal que per la seva construcció es procuri d’extreure i recuperar el patrimoni de la necròpolis d’Ilerda perquè no es perdi completament. Animem a la Paeria, tal com ha fet amb l’antiga Farinera la Meta, que es comprometi a fer prevaldre aquest rellevant patrimoni històric de la ciutat (recollint-lo per museïtzar, per exemple), evitant, tal com ara està plantejat, la destrucció de les restes clàssiques en l’edificació de les noves infraestructures públiques.

Qui juga el paper important en la protecció del patrimoni?

Doncs, al nostre territori, la Paeria i la Diputació de Lleida són les institucions requerides per aquesta actuació; però, a la pràctica, ens trobem que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la Paeria està bloquejat per pactes polítics des de 2019. Aquest endarreriment permet l’especulació i degradació de la ciutat en  no comptar amb les unes inversions actualitzades a les necessitats de l’urbanisme i patrimoni de la ciutat.

Com a ciutadans i ciutadanes d’aquest territori hauríem de conèixer bé la degradant situació del patrimoni a Lleida,com les restes totalment abandonades del poblat iber de Monteró (Sant Llorenç de Montgai), la degradació de l’església d’Isavarre (Alt Àneu) o l’abandonament de desenes de búnquers de la Guerra Civil Espanyola, tot peces històriques que poden ser museus originals de la nostra història, però descansen abandonats.hauríem de reivindicar la nostra història i patrimoni tot exigint als nostres gestors polítics compromís i canvis urgents, que vagin més enllà de la ‘fotografia’, per evitar una major degradació del patrimoni., Certament és un aspecte social amb el qual cal comprometre’s a l’hora de votar. Reclamem que la història es deixi d’utilitzar amb fins polítics i que es faciliti l'»aprender de estas ruinas» (com diria Quevedo) per la construcció d’una societat crítica amb valor històric i artístic que ens ajudi també a  jutjar el present.