EL llenguatge masclista a la música
El debat sobre el masclisme al món del cinema i la música ha estat actiu des de fa unes dècades. Tot i això, cal recordar que la normalització d’aquest llenguatge no és pas una novetat, com creu molta gent, sinó que és un procés operatiu des de fa molt de temps. Això sí, s’ha vist en auge amb el creixement de la popularitat del “reggaeton”, que paral·lelament ha portat a la normalització d’aquest tipus de lletres entre part del jovent, així com a la visibilització de la situació. Algunes persones defensen la idea que aquest tipus de proclamacions masclistes no haurien de ser legals, tot i això, nosaltres creiem que la censura no és la solució a un problema tan complex i integrat en la nostra societat.
Molts cops, quan escoltem una cançó, no ens fixem en el que realment diu, o simplement, no ens hi volem fixar perquè la melodia ens agrada. La qüestió és que indirectament la lletra de les cançons que més escoltem la interioritzem, fins a tal punt que inclús podem fer servir cert llenguatge amb normalitat durant el dia a dia. El problema no és el fet que existeixi una cançó així, sinó que la gran majoria del top 100 de les més escoltades, sobretot entre el jovent, té una ideologia masclista.
Si analitzem les lletres dels diferents gèneres de música, podrem veure que aquells com el “reggaeton”, el “trap”, o el “dembow”, són en els que més destaca un caràcter sexista. En aquest tipus de cançons es parla del gènere femení com a objecte, amb una finalitat purament carnal i sexual.
Això es pot veure clarament en un dels “hits” del famós cantant de “reggaeton” i “trap”, Anuel AA, en la cançó “La Jeepeta”.
Arrebata’o dando vuelta’ en la Jeepeta (Vuelta’ en la jeepeta)
En los míos tengo una rubia que tiene grande’ las tetas (Grande’ las tetas)
Quiere que yo se lo meta (Yah-yah)
No obstant això, aquest llenguatge masclista en les lletres musicals no ha sorgit ara del no-res, sinó que ha estat present durant el transcurs de la història musical. Un clar exemple d’això seria en la cançó de “Soldadito marinero” de Fito y Fitipaldis, que conté frases com:
Soldadito marinero conociste a una sirena
De esas que dicen «te quiero» si ven la cartera llena.
Escogiste a la más guapa y a la menos buena (…)
Així mateix, si tirem més endarrere en el temps, també hi ha altres obres musicals amb aquest registre masclista. Per a fer referència a això, podem observar la lletra de la cançó “Run for your life” del component dels Beatles, John Lennon:
I’d rather see you dead, little girl
Than to be with another man
You better keep your head, little girl
Or you won’t know where I am.
En català:
Prefereixo veure’t morta, nena
Que estar amb un altre home
Millor que mantinguis el cap, nena
O no sabràs on sóc.És per això que, a l’hora d’escoltar música, és important fer-ho mantenint un pensament crític, analitzant el missatge que aquesta vol transmetre i jutjant-lo amb els nostres propis criteris. D’aquesta manera, tot i que els missatges masclistes en la música siguin força freqüents, no s’ha de normalitzar aquests tipus de discursos, i hem de ser conscients de les repercussions que té imposar unes idees a través d’aquest canal. Així, si tothom presentés una actitud crítica davant les lletres de la música que escoltem, es podria evitar la normalització de problemes tan greus com és la violència masclista, fet que, tot i que potser no en gran mesura, probablement contribuiria a reduir el nombre d’agressions que constantment tenen lloc en la societat en què vivim. Tot i això, també reconeixem que l’objectiu principal de la música és gaudir, i d’aquesta manera, és completament normal escoltar una cançó sense analitzar la lletra. Això ens pot passar sobretot, en el cas que estigui en una llengua estrangera, que no coneixem o que no acabem de dominar, o amb música on destaca més la melodia i el ritme. El que busquem no és l’anàlisi complet de tot allò que escoltem, sinó que el públic tingui la capacitat de no quedar influït per uns valors que inicialment no eren seus.
