LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: REVOLUCIÓ O PERILL EDUCATIU?
Com tothom sap, la intel·ligència artificial (IA) està canviant ràpidament tots els àmbits de la societat i l’educació no és una excepció. Aquestes eines que abans eren inimaginables ara són una realitat que prometen millorar i facilitar la nostra vida. Aquests darrers anys una gran part dels estudiants utilitzen diferents plataformes d’intel·ligència artificial, tant per inspiració com mètodes de plagi. Per tant, és ètic per als estudiants fer servir aquesta eina encara que sigui per a buscar informació? Estem parlant d’un avantatge o millora, o bé d’un gran risc? Darrerament, això ha sigut una gran controvèrsia per a professors, pares i estudiants, i ens preguntem fins a quin punt hem d’integrar aquesta tecnologia als estudis.
La intel·ligència artificial representa una oportunitat única per a transformar el sistema educatiu i adaptar-lo a les necessitats de cada alumne. Gràcies a les eines d’aprenentatge personalitzat, els estudiants poden rebre certa informació segons nivell i estil d’aprenentatge. A més a més, com ja s’ha mencionat, és una gran eina per a obtenir inspiració i saber com dur a terme certes tasques. Això no només millora la comprensió i adquisició de coneixement, sinó que és una ajuda instantània sempre que quelcom ho necessiti i no hagi de dependre de la disponibilitat del professorat. Per això, en aquest aspecte els dos sectors surten beneficiats, els mestres per poder centrar-se en altre tipus de tasques i, els estudiants per a rebre informació àgilment, precisa i amb un nivell adaptat a la tria de cadascú.
Així mateix, una intel·ligència artificial, com pot ser ChatGPT, té la capacitat d’explicar temes complexos amb detall, i d’aquesta manera, els estudiants poden entendre millor els conceptes que poden no estar clars a l’aula. Això fomenta l’autoaprenentatge. Per una altra banda, és un gran estri per a que els mestres puguin accedir a informes detallats sobre el progrés de cada estudiant, identificar àrees de millora i implementar estratègies més efectives. Un exemple podria ser, un sistema d’autocorrecció d’exàmens o bé de millora de les habilitats d’escriptura dels estudiants, proporcionant suggeriments sobre com millorar la claredat, l’estructura i el contingut del text.
Malgrat els nombrosos avantatges de la intel·ligència artificial a l’educació, el seu ús incontrolat pot tenir greus conseqüències. Un dels principals problemes és la deshumanització del procés d’aprenentatge. A l’hora de redactar textos amb subjectivitat, es perd aquesta. Per una altra banda, després de fer molts treballs redactats amb intel·ligència artificial, no posem en pràctica el nostre coneixement, per tant, a l’hora d’un examen o prova avaluativa, podria perjudicar a l’alumnat. A més, la dependència excessiva d’aquesta tecnologia pot fomentar que els estudiants que es limitin a utilitzar només contingut generat algorítmicament, perdent així l’oportunitat de desenvolupar habilitats clau com el pensament independent i la creativitat. Això afecta no només la qualitat de l’educació sinó també el desenvolupament de ciutadans capaços d’afrontar dificultats.
En conclusió, des del nostre punt de vista aquest tipus d’eines s’ha d’utilitzar de forma mesurada i no fer un abús per possibles terribles conseqüències. Si només, es fa servir com a mètode d’inspiració i de font d’informació, i no de plagi, pot arribar a ser una gran revolució per al sistema educatiu i una millora notable en resultats acadèmics.
Redactat per: Bruna Calvet, Elsa Fernández, Carla Climent i Xavier Esquerda
