Crítica “Ni una más”
“Ni una más” és una miniserie basada en la novel·la de Miguel Sáez Carral que segueix la història d’Alma, una jove que decideix denunciar públicament un violador del seu institut. Al mateix temps, es mostra com les seves amigues, Nata, Greta i Alba, també viuen situacions d’assetjament i abús.
La sèrie destaca per transmetre un missatge contundent i necessari, que exposa sense filtres la dura realitat que viuen les víctimes d’assetjament i abús sexual, així com l’impacte que això té en el seu entorn. Les interpretacions de Nicole Wallace i Clara Galle són especialment remarcables, ja que aconsegueixen connectar amb el públic jove, fent que l’audiència es senti identificada amb la història i convidant-la a reflexionar sobre temes com el consentiment i la violència sexual. Aquesta connexió és clau per normalitzar el debat i donar visibilitat a una realitat sovint silenciada.
Encara que el missatge de la sèrie és poderós, algunes crítiques apunten que la trama pateix d’un cert excés de dramatització, que pot fer que sembli més un melodrama que una representació realista. A més, algunes subtrames no estan completament resoltes, deixant una certa sensació d’incompletesa. Malgrat això, la força dels temes tractats i els girs narratius mantenen l’interès de l’audiència i la impulsen a reflexionar més enllà de l’entreteniment.
Quant al públic al qual va dirigida (+16 anys), “Ni una más” està pensada principalment per a joves i adults interessats en temes socials i de justícia de gènere. No és una sèrie recomanable per a infants, ja que aborda qüestions sensibles com la violència masclista i l’abús sexual. Això cal tenir-ho molt en compte, especialment per a lectors o lectores que siguin menors d’edat. Per als adolescents madurs i els adults, però, ofereix una oportunitat per entendre millor la gravetat d’aquests problemes i empatitzar amb les víctimes.
En conclusió, “Ni una más” destaca pel seu compromís amb la visibilització i la denúncia d’una realitat que encara necessita molt més debat i acció. Tot i els seus defectes narratius, la sèrie aconsegueix complir amb l’objectiu de conscienciar i fomentar l’empatia cap a les víctimes de violència de gènere. Aquesta producció no només ens recorda la importància de no mirar cap a una altra banda, sinó també la necessitat d’impulsar un canvi real en la societat.
Lia León, Maria Cau i Clàudia Garcia
