Agressions sexuals a l’aula de teatre de Lleida
El sostre groc, un documental que narra unes agressions passades que encara remouen el present.
Ona Moreno, Marina Benedico, Maria Aliet i Nerea Serra – 1r Batxillerat Internacional
El sostre groc és una pel·lícula-documental. Mostra la lluita d’un grup de nou dones que va presentar una denúncia contra dos dels seus professors de l’Aula de Teatre de Lleida per abusos sexuals patits entre 2001 i 2008 quan eren adolescents, i tot el procés pel qual han hagut de passar les víctimes per trobar la valentia i voluntat de denunciar aquests casos. El cas va ser prescrit, no obstant, les víctimes han guanyat el suport de la gent i ajudat a víctimes a superar la por i denunciar les seves situacions. Malgrat que jurídicament no és possible fer justícia, elles no pararan de lluitar per aconseguir la justícia que els hi pertoca.
Aquest documental està dividit en nou parts amb l’objectiu d’explicar la història des del començament, quan les dones sofreixen els abusos sexuals fins que tenen el valor per denunciar-ho i fer un documental pel tal que no caigui en l’oblit la tràgica història de molts nens que acudeixen a l’Aula de Teatre de Lleida.
Les noies expliquen l’inici i el desenvolupament de les seves relacions sentimentals i sexuals amb el seu professor de teatre, l’Antonio. Aquest jugava amb els seus sentiments i inseguretats, s’aprofitava de la seva posició de professor per dur a terme activitats poc convencionals que requerien molt contacte directe entre companys i professor.
La primera part anomenada “Ell”, ens situa a l’Aula de Teatre de Lleida i en les inusuals classes d’aquest professor. En “L’aula”, veiem quina relació tenien amb el seu professor. Les noies van trobar la força per alçar la veu i explicar les seves històries. A través de la manipulació aconseguia fer-les sentir especials i fins i tot s’arribaven a pensar que ell estava enamorat d’elles o que no ho podien contar a ningú perquè havia estat culpa seva. La tercera part, “Inestable”, parla del grup de nois i noies que actuaven a diferents llocs d’Espanya, fins i tot a l’estranger, que dirigia l’Antonio i el seu company. En aquests “Viatges” es donaven situacions que passaven el límit de la relació entre professor i alumna, hi havia tocaments, insinuacions, i fins i tot agressions sexuals. Després l’Antonio feia com si no hagués passat res i elles pensaven que li estaven donant massa importància a aquella “tonteria”.
Els “Rumors” van començar i alguns companys de feina no van fer res al respecte, mentre que d’altres van deixar de ser professor a l’Aula i això només va causar més “Silenci”. L’Antonio va guanyar més poder i va començar a ser “Director” i, per tant, les noies no podien denunciar el que estava passant. El 2019 apareixen “Elles” que troben la força per parlar i expliquen el que els va passar fa molt temps, però que segueix sent molt dur. Gràcies a converses entre elles es van adonar que havien estat elles les víctimes i comença allí el seu procés d’acceptació i de sanació. Totes plegades decideixen parlar i, per molt que la justícia no es trobava molt al seu favor, la notícia es va viralitzar i es van arribar a fer manifestacions a Lleida sobre aquestes agressions sexuals, però l’Antonio encara és lliure. Gràcies a aquestes noies, moltes nenes de l’aula de teatre han trobat la força per explicar també la seva història.
El documental té un clar missatge: “això no és teatre”. Ens estan dient clarament que hi ha límits que no es poden passar. Aquest documental reforça la cèlebre cita de ‘’no és no’’.
Des de la nostra perspectiva aquest documental exposa molt bé una realitat constant. El contemplem des del punt de vista de les víctimes i com s’han sentit des del primer moment i ens adonem que han sigut durs tots aquests anys i que han alçat la veu quan elles s’han vist amb voluntat per fer-ho. Aquest curt ens ha fascinat i deixat sense paraules, ja que ens ha fet reflexionar sobre aquest tema molt actual i a més, ens ha impactat el fet que ha sigut un cas molt proper, pel fet que ha sigut a la nostra ciutat, en un espai molt conegut i que fa poc que ha sortit a la llum, perquè durant tots aquests anys no en sabíem res. Hem pogut observar tot el treball i valentia que hi ha darrere de la denúncia d’un cas com aquest, però malauradament, com acostuma a passar, no s’ha fet justícia. Això ens fa replantejar si hem evolucionat com a societat, encara que sembli que en veritat sí. Antigament, aquest tema era tabú i no estava normalitzat que sortissin a la llum casos d’aquesta índole i això ens mostra que sí que hem avançat com a societat, ja que avui en dia sí que és un tema del qual es parla i s’intenta fer justícia, encara que és molt dur.
Per acabar, pensem que aquest documental l’hauria de veure tothom, ja que et fa ser més conscient d’una dura realitat i t’ensenya molts valors i situacions que hi trobem en la societat.
