Les relacions de parella i les red flags

Realitzat per Sanu Montalbán, Clàudia Ruiz i Clàudia Terés

Els humans som una espècie social, Aristòtil va ser el primer en adonar-se’n. Això ens porta a crear relacions sentimentals i a vegades parelles sexoafectives. Què entenem per parella? Una parella és la unió afectiva i íntima entre dues persones, d’igual o diferent sexe, tot i que això no sempre hagi estat així. La parella forma la base d’una família, amb fills o sense. Hi ha autors que especifiquen que la parella no és un estat instanti sinó un llarg procés continu, i que la construcció d’una relació s’estableix entre dues persones.

Una persona pot tenir diverses parelles sexuals estables de manera monògoma seqüencial o polígama; és el que coneix com a relació oberta. Actualment les parelles sexoefectives ho són per amor, pel simple plaer d’estar amb aquesta persona, per créixer junts i juntes donar-se suport mutu. Però això no sempre ha estat així.

La unió institucionalitzada entre home i dona ha canviat sensiblement des que fos documentada per primera vegada a la Mesopotàmia de l’any 4.000 aC. L’interès entre cònjuges i deutes va ser el criteri principal per establir aquestes relacions durant gran part de l’Edat Antiga. Per als sumeris, el matrimoni era abans que res un contracte entre el pare de la núvia i el nuvi pel qual establien una relació de col·laboració. A Esparta el matrimoni es regia per unes regles molt concretes. En aquesta polis grega l’homosexualitat era plenament acceptada, però el matrimoni era obligatori. Tanmateix aquest no conduïa a la convivència en parella, sinó que la Gran Retra establia que aquest només podia donar-se a partir dels vint anys i que el marit havia de fecundar la seva dona per tornar a reunir-se amb els homes.

Tot va canviar amb el declivi de l’imperi romà i el consegüent auge de l’Església, que per primera vegada imposà que el matrimoni era una unió davant de Déu, i no davant de l’home, sacralitzant allò que fins aleshores havia estat civil.

Al segle XVIII, la llei anglesa desposseïa totes les dones (exceptuant la reina) de les seves possessions quan contreien matrimoni. No podien adquirir terres ni tenien control sobre les seves possessions, cosa que continuaria fins a mitjans del segle XX, quan les dones encara havien de demanar permís als seus marits per obrir un compte bancari o adquirir un automòbil o demanar permís per poder-se treure el carnet de conduir.

Avui en dia, hi ha molta més llibertat. L’homosexualitat està permesa, el divorci està acceptat i les parelles es formen pels sentiments i no per conveniència.

Tenir algú que t’acompanyi cada moment de la teva vida no és una cosa que tots veuen com a dolenta, això és degut als beneficis que et brinda estar amb una persona especial. Depenent del tipus de persona, aquest pot ser un pro o un contra, però en la majoria dels casos és el primer.

La teva parella sempre estarà allà per compartir la teva felicitat, la teva tristesa, la teva molèstia, etc, sempre estarà disposada a escoltar-te.

Un altre dels pros d’estar en una relació és l’autoestima. Diversos han estat els estudis científics que han demostrat que les persones que tenen una parella tendeixen a tenir una autoestima més alta en comparació amb les persones que estan solteres. Això és degut a les experiències que viu la parella, el suport mutu i la intimitat.

Les persones que estan enamorades i que estan compromeses amb una relació tenen respostes positives i saludables davant la depressió, l’ansietat, l’estrès i la vida en parella fins i tot regula la pressió arterial.

Però no totes les persones creuen que els pros són suficients per embarcar-se en una relació, i per contra s’enfoquen més en els contres que expliquem a continuació. En estar en una relació, ens adonem que diversos aspectes de la vida ja no seran totalment individuals sinó que seran en parella.

A més cal considerar els desitjos i necessitats de la parella, moltes vegades abans, fins i tot, que els propis. Cal fer-se la pregunta de si s’està veritablement llest per perdre la pròpia autonomia o es prefereix un espai personal.

Encara que moltes parelles no ho reconeguin, el temps d’altres relacions socials cada vegada és més petit. Això passa perquè se li  presta més interès a la parella i no t’adones que això està passant. Aquesta manca d’activitat social pot portar molt estrès depenent del tipus de persones. Això fa que comencin més i més malentesos entre la parella.

Després d’estar en una relació per molt de temps, un dia simplement pots despertar-te i pensar que vols estar soltero soltera de nou. El cert és que la rutina i la monotonia són negatives per les relacions de parella i no aporten res de nou a la relació.

Per a que la parella pugui funcionar, aquesta ha de ser estable i sana. Pot tenir els seus pros i contres estar en parella, com hem dit anteriorment, però si aquesta no és sana, el millor que pots fer és deixar-la.  Algunes de les maneres de saber si estàs en una relació sana és que les dues parts es respecten emocionalment i també els seus actes accions, l’acceptació mútua, la no invalidació dels sentiments de l’altre.

Actualment s’utilitza la paraula “red flag”, agafada del anglès, que significa literalment “bandera vermella” quan els comportaments, actituds, aficions…  són tals ens haurien de fer replantejar-nos la relació amb aquesta persona o si més no comunicar-nos amb ella per d’aquesta manera de canviar-lo.

Alguns exemples de red flags serien: que la teva parella et miri el mòbil sense el teu permís, que et faci comentaris sobre l teva manera de vestir, se; que et tingui controlada, que no et deixi quedar amb certes amistats per por o gelosia o que en situacions de discrepància l’ús de la violència, falta de comunicació…

Realment hi ha moltíssimes “red flags” i comportaments que no hauríem d’acceptar  ni en una parella ni en cap relació personal. Hi haurà persones que voldran més llibertat, considerant la seva parella un company d’aventures; altres voldran tenir una vida més asentada i tranquil·la; i fins i tot trobarem persones que no vulguin tenir parella i aspirin simplement a centrar-se en elles mateixes i en la seva propia vida. És cert que habitualment tot arriba al seu temps, i quan et sents que pots donar el 100% de tu en una relació, aquest és el moment idoni per a que una relació sana i estable floreixi. No deixem de ser éssers socials com Aristòtil va dir i s’ha confirmat posteriorment i això ens porta a estar en parella.