Max in love, l’obra dels joves i per als joves

L’obra on es veuen reflectits els problemes reals dels joves de l’actualitat

Cel Tarragó, Claudia Mur, Claudia Sebeika i Laura Aragon

Max in love és una obra que tracta sobre l’educació sexual i que és dirigida cap a una audiència adolescent. L’obra, subvencionada per l’Ajuntament de Lleida, tracta sobre una colla d’amics que per celebrar la seva fi de curs decideixen viatjar a la muntanya i passar la nit a la casa de l’avi d’un d’ells. Durant el transcurs de l’obra, cada un dels personatges es comença a obrir més i més, donant-nos a conèixer els seus pensaments, inseguretats i relacions familiars respecte a la seva sexualitat.

El que destaca d’aquesta obra és la seva realització i creativitat, ja que amb pocs recursos és capaç de transmetre de manera efectiva els seus missatges i intencions, sense donar espai a confusions ni mal interpretacions, aconseguint així cridar l’atenció del públic i que allò que vol explicar, en aquest cas, per exemple, que s’ha de tenir sexe amb protecció, fa que es quedi en la ment dels espectadors.

La comèdia també juga un paper important, ja que permet que les escenes no es converteixen en un sermó, sinó que es fan divertides i entretingudes al mateix temps que educatives i alliçonadores.

Els actors i actrius han sigut el que més ha destacat d’aquesta obra. El professionalisme i carisma de tots i cadascun d’ells és sorprenent, fins al punt que sembla que no estiguin actuant, sinó que realment és una colla d’amics que han estat junts tota la seva vida. El fet que el repartiment estigui format per adolescents, també el fa més efectiu a l’hora de transmetre aquests missatges i fa que l’obra sigui més propera al públic i que aquest es pugui identificar amb els diferents personatges que hi apareixen.

Però bé, tot i que té tants factors a favor seu, hi ha un aspecte en el qual té mancances, i aquest és el de la durada. S’intenten tocar molts temes en poc temps i com a conseqüència d’això, en concloure l’obra de teatre, sembla que es quedi curta i fa la sensació que els personatges no s’hagin pogut desenvolupar tant com es voldria. Hi ha moments en els quals es nota que tenen pressa i que han de fer-ho tot a correcuita, fent-la a vegades una mica forçada.

En conclusió, Max in love és l’obra de teatre perfecta per a qualsevol adolescent que vulgui passar una bona estona i a més a més aprendre unes quantes coses sobre la sexualitat i de pas sobre sí mateix.

Entrevistem a un actor i actriu de l’obra

Des de la revista Dada Report vam tenir l’oportunitat d’entrevistar a un actor i una actriu de l’obra, el Pau, que fa de Xixo i la Laura, amb el personatge de l’Anna.

• De quina manera creus que aquesta obra representa els problemes dels joves?

Pau: Crec que aquesta obra parla de bastants temes que són importants per als joves, és a dir, que ajuda a resoldre dubtes que tenen. També crec que el fet que l’obra sigui representada per joves i que cada grup de Maxi n’ Love la faci a la seva manera, fa que serveixi més d’ajuda.

Laura: L’obra tracta temes molt interessants i dóna moltes eines i recursos als joves per a quan es trobin en situacions complicades, a més, com ha dit el Pau, que siguem adolescents els que la representem fa que sigui més propera, ja que el públic poden sentir-se més identificat.

• Com va ser el procés creatiu de l’obra i dels personatges?

Pau: Personalment, el procés va ser molt ràpid, de fet, quan ens vam inscriure per participar en l’obra ja quedava molt poc temps per l’estrena, aleshores va ser tot molt ràpid. No sé si és perquè va ser tan ràpid o tan intens que el grup es va unir molt, des del meu punt de vista i crec que del dels altres també, i això va fer que avancés més.

Laura: El procés va ser molt àgil, un dia vam dir que estàvem interessats i gairebé el mateix dia ens van avisar de qui anava a estar en l’obra, tot seguit, ens van enviar els guions i els personatges i ens vam posar a assajar, no havia passat gairebé ni un mes que vam fer la primera representació, i penso igual que el Pau, en què el grup es va unir molt en aquest procés.

• T’identifiques amb el teu personatge o un altre?

Pau: Doncs sincerament sí que em sento identificat amb el Xixo, més que amb els altres. Els altres dos personatges masculins, el Pol i l’Andreu, tenen massa masculinitat fràgil i són molt machirulos, i jo no ho soc, i a més, el Xixo és més dispers i empanat, el que fa riure, i mai té cap comentari fora de lloc. Amb els personatges femenins no m’identifico , com a molt amb la Ruth, pel mateix que amb el Xixo.

Laura: Personalment, en alguns aspectes sí m’identifico amb l’Anna, en què és indecisa, i a vegades una mica xafardera, però també em puc sentir identificada amb l’autoexigència de la Berta o la timidesa de la Clara.

• Cap consell pels joves?

Pau: El meu consell és que òbviament que segueixin els seus estudis, però que no oblidin que la salut mental també és important i no l’hem de deixar enrere, que, si en algun moment estem saturats, és millor fer una pausa i reflexionar. També els vull dir que el  futur és seu i de ningú més.

Laura: Crec que el que ha dit el Pau és molt important, i jo també els aconsellaria que, si volen alguna cosa, no tinguin por i la facin, no cal que sigui res enorme. Jo quan em vaig apuntar per fer aquesta obra no sabia que esperar perquè puc ser molt tímida amb gent que no conec, però fer-la ha estat una decisió boníssima.