Pinzellades d’art i mite

Alumnes de 4t d’ESO, 1r de batxillerat i 2n de batxillerat de l’Institut Josep Lladonosa

Després de la visita a l’exposició “Art i Mite”, de la qual fins al gener podrem gaudir a CaixaFòrum de Lleida, l’alumnat de Llatí de 4t ESO i 1r de batxillerat, i d’Història de l’Art, Llatí i Grec de 2n de batxillerat ha redactat el mite que hi ha darrere de cada obra. Apropar-se a l’art i al mite alhora és una experiència que aviva els nostres sentits, sovint adormits. 

HOMER (Pau Biosca Macarulla 4t ESO B)

La primera peça de l’exposició és un bust d’Homer (75-50 dC), un dels més grans poetes grecs. L’autor de la Ilíada i de l’Odissea, hi és representat com una persona gran, amb barba i la cinta dels herois sobre la llarga cabellera.

A la primera obra relata la guerra de Troia on trobem els déus olímpics, i la lluita entre aqueus i troians. A l’Odissea narra com Ulisses retorna a la pàtria Ítaca després de la guerra de Troia, amb personatges mítics populars, com Polifem i Circe.

JÚPITER (Irina Messegué 2n batxillerat B)

A Homer li segueix una escultura (75-100 dC) que representa el rostre de Zeus, el Júpiter romà. Els seus atributs són els llamps, a un dels quadres, i una àguila, a l’altre. Aquest déu sempre apareix barbut i en edat madura. En una altra obra el trobem convertit en un pacífic brau que es deixa acariciar per una jove, però en pic és tocat per ella, arrenca a córrer segrestant així la noia anomenada Europa.

MART (Noa Yi Abella Nolasco 4t ESO B)

Mart, fill de Júpiter i Juno, era el déu de la guerra i com a tal, demostrava un caràcter iracund i agressiu, encarnant la violència i la destrucció. Sempre és representat amb la llança, l’escut, un elm al cap, les celles arrufades i la boca entreoberta. Segons el mite romà, Mart fou l’avantpassat de Ròmul i Rem, fundadors de Roma i per tant del poble romà. A Grècia aquest déu, identificat com Ares, no va tenir tanta influència.

ATENA (Diyana Yaneva 2n batxillerat B)

La deessa Atena, patrona d’Atenes, es pot veure representada a l’exposició en dues obres: la primera és una escultura del cap d’Atena del tipus Velletri; la segona és el fragment d’un sarcòfag romà on surten representats Prometeu i Atena creant el primer home. Gairebé sempre se la representa armada amb un casc i l’ègida, la cuirassa de pell de cabra amb el cap de Medusa.

DIANA (Júlia González Bòria 4t ESO B)

Àrtemis, també coneguda com a Diana a Roma, era la germana bessona d’Apol·lo i filla de Leto i Zeus. Era la deessa de la lluna, per això al quadre es veu una lluna al seu cap, representació del caràcter diví. Igual que Atena i Hèstia, va decidir mantenir-se verge. Vivia als boscos amb nimfes i practicava la caça amb l’arc i la javelina, voltada de cérvols i gossos, regal de Pan.

APOL·LO (Noa López Velasco 4t ESO C i Jana Font 2n batxillerat B) 

Apol·lo, fill de Zeus i Leto, i germà bessó d’Àrtemis, era el déu del sol, de la poesia i la música. Un dia Cupido es va enfadar amb ell i li va tirar una fletxa d’or, perquè s’enamorés de la nimfa Dafne, i a ella, una de plom, perquè el rebutgés. Des d’aleshores Apol·lo només podia pensar en Dafne fins que se li va declarar i ella el va refusar. Ell la va empaitar i Dafne, espantada, va començar a córrer pel bosc, demanant ajuda al seu pare, el riu Peneu, qui la transformà en llorer, com a la pintura. Apol·lo profundament entristit, després de veure com la seva enamorada s’havia transformat, va convertir el llorer en l’arbre que sempre l’acompanyaria i honoraria en forma de corona a persones il·lustres i grans esportistes.

HERMES (Anna Salvía 2n batxillerat B i Judith Carrera 2n batxillerat B)

Hermes, Mercuri per als romans, era el fill de Zeus i Maia, un dels déus olímpics dels quals fou el missatger. Era déu dels viatgers, dels oradors i pastors, de literats i poetes, de lladres i mentiders i també el conductor de les ànimes dels difunts als inferns. Com al quadre, se’l representa amb casc i sandàlies alades, i un bastó amb forma de serp, el caduceu.

Ovidi narra a les Metamorfosis la faula de l’amor de l’herald diví amb Herse, filla del rei Cècrops. Tot va començar quan Mercuri la va albirar en una processó de les Panatenees i se’n va enamorar. L’enveja de la seva germana Aglauros fou castigada pel déu i va acabar mutant la seva forma humana en estàtua de pedra negra.

AFRODITA (Hajar Mouzdahir 4t ESO D)

Era la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat, la Venus dels romans. Afrodita, com el seu nom indica, va néixer de l’escuma marina a prop de Pafos, després que Cronos tallés els genitals a Úranos amb una falç i els llencés al mar. Era la més bella i ningú no es podia resistir als seus encants. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d’Hefest, déu lleig i coix, però li va ser infidel amb Ares, de qui va engendrar Eros.

PROMETEU (Ares Piedra 2n batxillerat B)

A l’exposició hi ha un relleu de Prometeu modelant en fang l’estàtua d’un efeb. Atena li toca el cap amb una papallona per donar vida a l’obra, el primer ésser humà. Al tità Prometeu se li atribueix la creació de la humanitat així com la seva protecció. Va ensenyar als homes els números, l’alfabet, la indústria dels metalls…, per això era fonamental el control del foc que va robar de l’Olimp. Zeus, per venjar-se, va enviar a Pandora, amb la caixa de tots els mals la qual va ser oberta i els mals se’n van escampar pel món. Zeus, no content encara, va encadenar a Prometeu a una roca, on una àguila li devorava de dia el fetge que es regenerava de nit.

HEFEST (Abril Mullet 2n batxillerat B)

A Hefest, déu del foc protector d’orfebres i ferrers, se’l representa lleig, descurat, esguerrat i coix. Amb el seu martell, tenalles i destral treballava a la farga fabricant els objectes màgics i poderosos de déus, semidéus i herois, ajudat pels cíclops. En néixer, Hera, com que era tan lleig, va decidir llançar-lo des de l’Olimp i, després de rodar dies i nits, va caure al mar d’on Tetis i Eurínome el van rescatar i el van cuidar duent-lo a l’illa de Lemmos.

MUSES (Gemma Vallès 2n batxillerat B)

L’escultura sobre les Muses (s. XVII-XVIII) és un cap femení, amb una cinta o diadema al front per subjectar els cabells coberts amb fulles de pàmpol. Les muses, companyes habituals d’Apol·lo, eren les nou filles de Zeus i la titánide Mnemòsine. Considerades com a inspiradores d’artistes, a partir d’època hel·lenística cadascuna personificarà una disciplina específica i portarà un atribut individualitzat que permet identificar-les.

NEPTÚ I AMFÍTRITE (Laia Quinquillà Bonell 4t ESO D)

El quadre de Neptú i Amfítrite ens mostra una escena on observem moltes de les característiques del déu, anomenat Posidó pels grecs: la seva barba desendreçada, el trident i els tritons. Era déu dels mars, terratrèmols i tempestes. És molt conegut el mite en què Neptú es va enamorar de la nereida Amfítrite, mentre la nimfa estava ballant amb les germanes a l’illa de Naxos. Amfitrite es va negar a casar-s’hi i va fugir mar endins, però Neptú va enviar-li un dofí perquè la persuadís i finalment es van casar.

NARCÍS (Mariam Gueye Val 4t ESO C)

El mite de Narcís ens explica el càstig que va rebre aquest en rebutjar a la nimfa Eco, la qual  morí per desamor. Els déus van fer que Narcís s’enamorés de la seva pròpia imatge un dia de cacera, quan anava a beure en una font on es va veure reflectit i ja va ser incapaç d’apartar-se’n. Va morir caient a l’aigua en intentar besar el seu propi reflex. Al lloc on va caure, hi va créixer una bella flor: la flor del narcís.

LICÀON (Mar Roma 1r batxillerat B)

Licaó va ser un rei culte i virtuós, en un principi estimat pel seu poble, ja que el va fer abandonar la seva vida salvatge. Júpiter, que havia baixat a la terra disfressat d’home per vigilar els humans, va anar a casa del rei com un pelegrí. Licaó va voler comprovar si era el déu convidant-lo a un banquet a base de carn humana. Júpiter, enfadadíssim, va cremar-li el palau amb els seus llamps i el va convertir en llop mentre fugia espantat.

AQUIL·LES I QUIRÓ (Júlia Solsona 2n batxillerat B)  

En néixer Aquil·les, es va predir que moriria jove. La seva mare Tetis per evitar-ho va decidir banyar-lo al riu Estix que atorgava la immortalitat. Però, en agafar-lo pel taló, l’aigua del riu no va tocar aquest membre, provocant que aquesta fos la seva única part vulnerable. Aquil·les va créixer i fou educat pel centaure Quiró. Després va esdevenir un il·lustre guerrer que va sobreviure a moltes batalles, tot i que finalment morí a la guerra de Troia, quan Paris li disparà una fletxa dirigida pels déus al seu punt feble, el taló.

ELS DOTZE TREBALLS D’HÈRCULES (Manuel Hugeanu 1r batxillerat B)

L’heroi Hèrcules s’havia casat amb Mègara, filla del rei de Tebes, amb qui tingué tres fills. Un dia a Hèrcules li va donar un atac de bogeria provocat per Hera, enemiga de l’heroi, i va acabar amb les seves vides. Penedit per un fet tan atroç, va marxar a Delfos per consultar com expiar el seu crim. L’oracle li va dir que havia d’anar a Tirint i posar-se sota les ordres del rei Euristeu. Quan Hèrcules va arribar a la cort, Euristeu va començar a preocupar-se per si en un futur aquest decidís prendre-li el tron, per la qual cosa va decidir desfer-se’n encomanant-li dotze difícils treballs.

L’INCENDI DE TROIA (Mar Badia 2n batxillerat B)

La fi de la guerra de Troia va arribar amb l’episodi del cavall de Troia construït pels grecs i on es van amagar herois com Odisseu, Menelau, Diomedes… La resta de l’armada grega va fer veure que abandonava el setge i els troians van interpretar que el cavall, animal sagrat, era un oferiment de pau. Contents i eufòrics que el setge de deu anys s’hagués acabat, van passar tota una nit de celebració. Els grecs van esperar-se que acabés la festa i, sortint de l’interior del cavall, van poder prendre fàcilment la ciutat en plena ressaca. Només alguns, com Eneas, pogueren fugir.